Quan es realitza un canvi de govern, sigui el govern que sigui, bàsicament hi ha dos criteris per seleccionar les persones que ocuparan els càrrecs. Una opció és triar la personas més qualificada. L'altra opció és triar una persona amb la que és té un deute. Per exemple, dins del primer cas tindriem a Pedro Solbes, persona que va ser elegida com a ministre d'economia, per la seva (supossada) competència, tot i que després va sortir granota. Dins del segon tipus tindriem tota la nova fornada de ministres que Zapatero s'ha tret de la màniga.
José Blanco és un home de partit, considerant això la pitjor característica que pot tenir un polític. Ja per definició un home de partit és una persona que antepossarà els interessos del seu partit a qualsevol altre criteri. Apart de ser un home de partit no se li coneix cap altre mèrit especial (en oposició, per exemple, a Carmen Chacón, que té una ambició que no cap en una carpa de circ).
Manuel Chaves. Fa pocs dies sentia en una emissió de Milenio 3 que s'ha descobert uan medusa capaç de regenerar-se completament quan es troba propera a la mort. La qualificaven com a primer animal inmortal de la Terra. Manuel Chaves seria l'equivalent en termes polítics. Si perpetuar-se enternament en un càrrec és un mèrit (no dubto que ho sigui), Manuel Chaves és el mestre (fins i tot, Rodriguez Ibarra i Fraga han plegat). Però la qüestió és si és un mèrit suficient per ser ministre? I si és el ministre més adient per tractar el tema de la financiació autonòmica, pregunta a la que qualsevol persona assenyada respondrà que NO.
Que els socialistes tenen un deute etern amb els actors, músics i resta de pressumptes artistes d'Espanya no ho nega ningú. Que aquest deute el paguem entre tots mitjançant una tonteria injustificable anomenada canon, tot i que el creador, si no recordo malament, va ser el PP (per por suposso). Que el proposit a mig o llarg termini és una llei com la francessa, també és bastant previsible. Però tot i aquesta perspectiva donar-li el ministeri de cultura a Ángeles González Sinde és com donar-li el ministeri d'Agricultura a algú que defensi la prohibició total dels fitosanitaris...és a dir, no precissament la persona més adient.
Que coneix el sector audiovisual espanyol? No ho nega ningú. Però com a ministra ha de buscar el bè de tota la societat i no només dels seus amics artistes. Una persona que diu que no necessitem banda ampla és un fòssil prehistòric que només pot ser ministra en una dictadura bananera, no en una pais que preten entrar al G8. Si Espanya ja està a la cua d'Europa en materia d'Internet, on pot caure amb gent així al govern?
El món del cinema espanyol fa decades que no és rentable i viu de les subvencions de l'Estat. La majoria de directors són gestors de subvencions i ajudes. I ara ens volen fer creure que el cinema espanyol es mort per culpa de les descàrregues?! Un altre dia escriure una entrada sobre el tema de les descàrregues, el P2P, l'SGAE i la resta, però ara recordo una frasse d'Steve Balmer (sí l'endemoniat de Microsoft) que venia a dir que vivim en una època de canvis de models de mercat. Llàstima que a la industria musical i cinematogràfica no se n'han enterat. I el que encara és més greu, llàstima que Zapatero tampoc se n'ha enterat...
